Vés al contingut

Llop II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLlop II
Biografia
Naixement718 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort778 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Gascunya (França) Modifica el valor a Wikidata
Duc de Gascunya
769 – 778
← Hunald IISanç I Llop → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Gascony (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNumabela de Cantàbria (740–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCentull Llop, Seguí I, Múnia d'Àlaba (suposadament), Adalric de Gascunya, Sanç I Llop, Garcia Llop, Onneca de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
PareHattó d'Aquitània Modifica el valor a Wikidata
Escut heràldic del ducat de Gascunya.

Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.[1] El seu parentiu no està establert. Einhart l'esmenta com "Wasconum dux Lupus" el 770 però no dona cap parentiu, però la possibilitat que fos fill d'Hattó[2] és raonable per tal com Llop hauria estat el nom del pare d'Eudes I d'Aquitània i perquè Hattó havia patit tortura[3] per haver estat lleial a Pipí el Breu, i per tant seria una forma de compensació lògica, doncs el ducat de Gascunya fou el càrrec més important que va subsistir a l'antiga Aquitània després de la conquesta dels francs.[4] El càrrec no era hereditari.

Aquest Llop seria germà de Adalgar i Either (Artalgarius i Ictérius) que apareixen esmentats com a ostatges entregats per Waifré a Pipí el Breu en la pau del 760 i que, com que no apareixen en els anys següents, es suposa que haurien restat a França almenys fins al 768. Després Adalgar o Artalgari hauria rebut el comtat de la Marca de Gascunya i Either o Icteri el comtat d'Alvèrnia, però les fonts primàries manquen.

Llop II va morir en data incerta potser vers el 778 i segurament el ducat fou deixat vacant. Sanx I Llop seria fill seu però la seva família no es coneix donat que els fills que li atribueix la falsa carta d'Alaó (Adalric, Llop Sanx i Adela) són segurament imaginaris. Carlemany va fer la seva expedició a Saragossa (778) i quan va tornar fou derrotat a Roncesvalles pels vascons, la direcció dels quals s'atribueix de vegades a Llop II i més modernament al seu suposat fill Sanx Llop I que reclamava el ducat (que no era hereditari). Sanx I Llop apareix com a ostatge a la cort carolíngia fins al 801. Altres possibles fills hipotètics serien:

  • Garcia Llop, comte de Dax, mort en 816.
  • Centul, pare de Llop Centul i de Garcia Centul comtes de Gascogna el 819.

Notes

[modifica]
  1. després de la mort de Waifré el 2 de juny, i potser també de Pipí el Breu el 24 de setembre
  2. atribuïda a la carta d'Alaó, espúria
  3. i segurament havia mort a causa d'aquesta
  4. a la resta del territori només consten comtes

Bibliografia

[modifica]